Classe de llengua i literatura catalana

La descripció

Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients, els sentiments, les idees…

Sovint, les descripcions formen part d’altres textos.

En un text descriptiu s’utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.

Per fer una bona descripció cal seguir uns passos:

Observar amb atenció allò que es vol descriure
Seleccionar les coses observades que considerem més interessants.
Estructurar i ordenar la informació.
Redactar la descripció.

La descripció d’objectes

El lector quan llegeix la descripció ha de poder veure el mateix objecte en la seva ment.

Matèria	Forma	Mida	Color	Textura
Acer Alumini Cartró Ceràmica Feltre Ferro Fusta Metàl·lic Palla Paper Pelfa Plàstic Plom Roba Vidre	Ovalat / ovalada Pla / plana Punxegut / punxeguda Quadrat / quadrada Rectangular Rodó / rodona Tort / torta triangular	Alt / alta Curt / curta Gran Gros / grossa Gruixut / gruixuda Llarg / llarga Mitjà / mitjana Petit / petita Prim / prima	Blanquinós / blanquinosa Blau cel Blau marí Blavós / blavosa Carbassa o carabassa Clar Fosc Grisós / grisosa Grogós / grogosa Marronós / marronosa Morat / morada Negrós / negrosa Turquesa Verdós / verdosa Vermellós / vermellosa violeta	Calent / calenta Fred / freda Tou / tova Dur / dura Fi / fina Espès / espessa Fluix / fluixa Aspre /

La descripció

LLEGIR

Orientacions per a la lectura de la 3a avaluació

A banda de les lectures suggerides a principi de curs, aquí en teniu unes quantes més.

Misteri i aventures

Les aventures de Sherlock Holmes, d'Arthur Conan Doyle (biblioteca)
No demanis llobarro fora de temporada, de Jaume Ribera i Andreu Martín (biblioteca)
Clots, de Louis Sachar
L’estret del temps, de Pere Pons i Clar (biblioteca)

Gènere fantàstic i de ciència ficció

Herba negra, de Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón
No hi ha petons per als fantasmes, de M. Carme Roca (biblioteca)

Diaris adolescents

Nou diari del jove maniàtic, d’Aidan Macfarlane i Ann McPherson (biblioteca)
Els diaris de la Carlota (el lila, el blau, el vermell...), de Gemma Lienas (biblioteca)

Autors

Josep-Francesc Delgado (aventures): Si puges al Samargatha quan fumeja neu i vent, Nima el xerpa, Els llops de la lluna roja, Ulldevellut, etc.

Jordi Sierra i Fabra (temes diversos): Camps de maduixes, L'assassinat del professor de matemàtiques, Les noies de filferro, etc. (biblioteca)

Laura Gallego (fantasia): Retorn a l'Illa Blanca, La filla de la nit, Finis Mundi, etc.

Novel·les gràfiques i còmics

De Neil Gaiman: Coraline i El llibre del cementiri
Arrugues, de Paco Roca
Maus: relat d'un supervivent, d’Art Spiegelman
L’onada, de Morton Rhue i Stefani Kampmann

Temes diversos

Batecs, de Francesc Miralles i Javier Ruescas; si us va agradar Pulsacions

7000 metres quadrats de gespa, de Víctor Panicello; un llibre relacionat amb el món del futbol.

Com un miratge, de Maria Mercè Roca; una novel·la sobre sentiments i el camí dels joves cap a la maduresa.

Tot et serà pres, de Pau Joan Hernández; eutanàsia.

Recomanacions dels lectors

El diàleg

EL DIÀLEG

El diàleg reprodueix el que diuen els personatges que intervenen en les narracions. Una narració dialogada és més àgil i de més fàcil lectura i, a més, permet al lector conèixer millor els personatges a partir del que diuen i de la manera com ho diuen.

En un text escrit, el diàleg pot aparèixer de dues maneres:

Diàleg en estil directe: reprodueix literalment, és a dir, exactament, les paraules dels personatges que hi intervenen.

1. De vegades, el narrador introdueix el que diuen els personatges abans que hi intervenguin, amb l’ús dels dos punts (: )

2. Escrivim un guió (―) abans de la intervenció de cada personatge i el tornem a escriure després si el narrador ens dóna alguna informació.

3. La intervenció de cada personatge s’escriu en una línia a part.

4.Es reprodueix el llenguatge propi d’un diàleg oral amb l’ús d’interrogacions, exclamacions, expressions inacabades, etc.

5. Els verbs que es fan servir solen ser en present i en primera persona.

Vaig anar cap al final del passadís, vaig despenjar l’intèrfon i vaig preguntar: ―Qui és?

―Viu aquí en Gregori? ―va dir la veu.

―Ets en Pau?

―Sí. I tu, qui ets?

―Au, puja ―vaig dir.

Vaig sortir al replà de l’escala a esperar-lo (…) El vaig agafar molt fort i li vaig dir:

―T`he de donar una bona notícia, Pau.

―De debò?

―La bona notícia és … que m’alegro molt de veure’t.

(R. SANTIAGO I J. OLMO, Mai no tingueu catorze anys)

Diàleg en estil indirecte: no reprodueix literalment les paraules dels personatges, sinó que mitjançant un narrador s’explica el que diuen.

1. Els verbs en estil indirecte solen ser en passat i en tercera persona.

2. Les oracions normalment s’uneixen mitjançant verbs com va dir, va respondre seguits de la conjuncióque.

En Gregori va anar cap al final del passadís, va despenjar l’intèrfon i va preguntar qui era. Una veu va preguntar si vivia allà en Gregori. En Gregori va respondre si era en Pau. En Pau va respondre que sí i li va preguntar qui era ell. En Gregori va dir que pugés.

En Gregori va sortir al replà de l’escala a esperar-lo. El va agafar molt fort i li va dir que li havia de donar una bona notícia. En Pau va preguntar si ho deia de debò. Aleshores, en Gregori va respondre que la bona noticia era que s’alegrava molt de veure’l.

http://catasek1.wikispaces.com/file/view/EL+DI%C3%80LEG+ORAL+I+ESCRIT.pdf

Cal tenir present que el pas de l’estil directe a l’estil indirecte implica una sèrie de canvis en la forma del text:

Versió 1

Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar:

- Que hi ha algú a casa?

Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir la veu del seu marit:

— Què fas aquí tan d'hora?

— Tan d'hora? Però si són les cinc— va contestar.

— Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el marit sorprès.

La Maria es va quedar pensant i va exclamar:

— El nen m'ha tornat a avançar el rellotge! I he marxat una hora abans de la feina!

Versió 2

Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar si hi havia algú a casa.

Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir el seu marit que li demanava què feia a casa tan d'hora. Ella va contestar que no era tan d'hora, que eren les cinc.

El marit, sorprès, li va replicar que no eren les cinc, sinó les quatre.

La Maria es va quedar pensant i va dir exclamant que el nen li havia tornat a avançar el rellotge i que havia marxat una hora abans de la feina.

Resultat d'imatges de categories gramaticals

Categories gramaticals. Presentació
Esquema complet

Presentació de la novel·la

Vampira. Ser o no ser, aquest és el dilema és una novel·la que combina els gèneres històric i fantàstic. Tracta el fenomen del vampirisme des d'una perspectiva diferent a la clàssica i transita a través de fets rellevants de la història dels pobles europeus al llarg del segle XX.

Gemma Pasqual i Escrivà va néixer a Almoines (la Safor, País Valencià) l'any 1967. Ha escrit més d'una dotzena de llibres i des del 2013 és la vicepresidenta al País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Gemma Pasqual i... la nostra vampira

Durant la lectura

Durant la lectura de la novel·la ens fixarem en els fragments que ens cridin especialment l'atenció i en les referències a personatges i esdeveniments històrics reals. De tot plegat, en prendrem nota per treure més profit de la lectura.

Prepararem dues activitats d'expressió escrita a partir de dos fragments que apareixen al principi de la novel·la:

1. "El barri ha canviat, també la seva gent, i el carrer aquell que dona entrada al Raval no sembla el mateix" (pàgina 9)

2. "No sé què em feia més por, l'Enriqueta o aquella casa que em tenia aterrida. Era un entresòl amb moltes habitacions fosques, mòrbides i pestilents" (pàgina 27)

Després de llegir

Farem una presentació de cadascun dels capítols de la novel·la il·lustrant-los i fent-ne un resum. També farem un debat al voltant d'algun dels temes tractats a la novel·la. Es realitzarà una prova escrita de comentari de text i opinió personal.

La notícia

Què és una notícia?

La notícia és un text periodístic, oral o escrit, que narra un fet d'actualitat. L'objectiu bàsic de la notícia és informar, per això ja de centrar-se en el fet de manera objectiva.

QÜESTIÓ: Amb quins criteris es pot justificar l'aparició d'una notícia als mitjans de comunicació?

QÜESTIÓ: Com arriben les notícies als mitjans de comunicació?

REFLEXIONEM sobre l'objectivitat de les notícies...

Els titulars

Els titulars de premsa anticipen les informacions dels textos que encapçalen. Els titulars introdueixen en el tema de la notícia només fent una primera ullada.

Un titular ha de tenir les condicions següents:

1. Actualitat (ha d'explicar una novetat).

2. Concisió (ha de ser breu).

3. Claredat (no ha de donar lloc a l'ambigüitat).

4. Veracitat (ha de reflectir el que explicarà el cos de la notícia).

Els titulars consten de tres elements: avanttítol, títol i subtítol. La part imprescindible és el títol, els altres dos els complementen i n'aplien la informació, un al davant i l'altre al darrere.

Pot haver-hi una entradeta, que acompanya el titular i conté un resum dels elements més substancials de la notícia.