EL DIÀLEG
El diàleg reprodueix el que diuen els personatges que intervenen en les narracions. Una narració dialogada és més àgil i de més fàcil lectura i, a més, permet al lector conèixer millor els personatges a partir del que diuen i de la manera com ho diuen.
En un text escrit, el diàleg pot aparèixer de dues maneres:
Diàleg en estil directe: reprodueix literalment, és a dir, exactament, les paraules dels personatges que hi intervenen.
1. De vegades, el narrador introdueix el que diuen els personatges abans que hi intervenguin, amb l’ús dels dos punts (: )
2. Escrivim un guió (―) abans de la intervenció de cada personatge i el tornem a escriure després si el narrador ens dóna alguna informació.
3. La intervenció de cada personatge s’escriu en una línia a part.
4.Es reprodueix el llenguatge propi d’un diàleg oral amb l’ús d’interrogacions, exclamacions, expressions inacabades, etc.
5. Els verbs que es fan servir solen ser en present i en primera persona.
Vaig anar cap al final del passadís, vaig despenjar l’intèrfon i vaig preguntar: ―Qui és?
―Viu aquí en Gregori? ―va dir la veu.
―Ets en Pau?
―Sí. I tu, qui ets?
―Au, puja ―vaig dir.
Vaig sortir al replà de l’escala a esperar-lo (…) El vaig agafar molt fort i li vaig dir:
―T`he de donar una bona notícia, Pau.
―De debò?
―La bona notícia és … que m’alegro molt de veure’t.
(R. SANTIAGO I J. OLMO, Mai no tingueu catorze anys)
Diàleg en estil indirecte: no reprodueix literalment les paraules dels personatges, sinó que mitjançant un narrador s’explica el que diuen.
1. Els verbs en estil indirecte solen ser en passat i en tercera persona.
2. Les oracions normalment s’uneixen mitjançant verbs com va dir, va respondre seguits de la conjuncióque.
En Gregori va anar cap al final del passadís, va despenjar l’intèrfon i va preguntar qui era. Una veu va preguntar si vivia allà en Gregori. En Gregori va respondre si era en Pau. En Pau va respondre que sí i li va preguntar qui era ell. En Gregori va dir que pugés.
En Gregori va sortir al replà de l’escala a esperar-lo. El va agafar molt fort i li va dir que li havia de donar una bona notícia. En Pau va preguntar si ho deia de debò. Aleshores, en Gregori va respondre que la bona noticia era que s’alegrava molt de veure’l.
Cal tenir present que el pas de l’estil directe a l’estil indirecte implica una sèrie de canvis en la forma del text:
Versió 1
Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar:
- Que hi ha algú a casa?
Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir la veu del seu marit:
— Què fas aquí tan d'hora?
— Tan d'hora? Però si són les cinc— va contestar.
— Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el marit sorprès.
La Maria es va quedar pensant i va exclamar:
— El nen m'ha tornat a avançar el rellotge! I he marxat una hora abans de la feina!
Versió 2
Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar si hi havia algú a casa.
Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir el seu marit que li demanava què feia a casa tan d'hora. Ella va contestar que no era tan d'hora, que eren les cinc.
El marit, sorprès, li va replicar que no eren les cinc, sinó les quatre.
La Maria es va quedar pensant i va dir exclamant que el nen li havia tornat a avançar el rellotge i que havia marxat una hora abans de la feina.